He guardat dins meu
el que més aimava
fent un sol farcell
que amb el cor nuava
engrunes de cel
polsim de mar blava
espurnes dels ulls
que mes estimava
vessades de nit
carícies llunyanes
somnis i neguits
que sols tu engendraves
Maria
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un verdader tresor,que tu saps descriure amb encant i poesia.
ResponEliminaUn farcell que cal guardar molt endins perquè ens acompanyi en els moments de melangia.
Felicitats!
Raimunda