fugir

El goteig de la pluja en el vidre del cotxe marcava el ritme acompassat de la cançó que repetidament escoltava cada cop que em sentia deprimida, que cercava fugir de la situació que m'amoïnava, tot retornant a la infantesa quan, trista i dolguda per qualsevol motiu, pujava a l'altell de casa a deixar la pena en un raconet i baixar, tipa de plorar, a continuar la farsa familiar.

Conduir era llavors el meu racó per fugir del que em feria i avui era un dia molt adient per anar a la recerca del meu jo enllaunat dins un cos cansat. Les llambordes axarolades reflectien una lluna clara i immensa, llum solitaria dins la foscor que sentia, i és que com havia de sentir-me si feia poc més d'una hora que, molt elegantment, m'havien comunicat que, degut al moment complicat i difícil que travessava el país, i tot i ser conscients de que era una de les persones més honestes i treballadores de l'empresa, es veien en la necessitat de prendre, sempre a contracor, la decisió de prescindir de mi? Bé, que m'acomiadaven, així de clar.

En aquell moment només se'm va acudir dir "molt bé" i sortir pausadament per la porta per seguir, escales avall, cap al meu raconet metàl·lic per deixar-hi tota la pena i ràbia, i escoltar la música dolça que em vestiria l'ànima de festa per a seguir el ritme que el meu món em marcava. Poc s'ho devia pensar Fauré quan va composar el seu "Cantique" que, una administrativa com jo l'utilitzaria com a teràpia; aquest era un dels pensaments que més m'agradava tenir quan em sentia agobiada: què deuen pensar els artistes quan treballen?

Quasi sense adonar-me'n havia arribat a casa, però em costava sortir del meu món per tornar a la crua i trista realitat. Trec el CD, i el poso a la bossa que prenc molt fort contra el meu pit, com si fos la força que em manca per entrar a casa i dir a la família: "alegria! Ja no hauré de matinar més!".

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Maria-Mercè Marçal
Raó del cos