Els anys van donant perspectiva a les coses, i el fet de la Transició no n’és pas una excepció. Quan escoltem una de les cançons d’en Raïmon la podem jutjar més o menys encertadament per la seva qualitat musical, però pensem per un moment com dir totes aquelles paraules en una llengua prohibida, i dins el marc d’una dictadura com la que patíem, va ser un gest de valentia que va encoratjar a molta gent a dir el què pensava; a sortir al carrer amb ganes de cridar per exigir una llibertat anhelada per tot un poble.
Malgrat els anys que han passat encara recordo un jove Lluís Llach cantant d’amagat l’Estaca en un recital al CEC l’any 1970, i les corredisses posteriors quan, a la sortida, ens esperaven els grisos a la plaça Sant Jaume. Ara em pot semblar només una cançó, llavors ens va donar la força per a dir: ja en tenim prou!
Molts van ser els cantants que van sorgir en aquell moviment anomenat nova cançó, molts dels quals han estat injustament oblidats, com pot ser el cas de l’Ovidi, la Teresa Rebull, en Guillem d'Efak; d’altres els anys els han canviat, però llavors tots van fer pinya per ser l’oli que untés les rodes del canvi polític.
